Diferència entre revisions de la pàgina «Felicitat per a tothom»

De Espiral
Salta a la navegació Salta a la cerca
(Diguem que el tercer paràgraf està bé així de moment.)
(Quart paràgraf sobre la nostra responsabilitat donant suport a aquestes elits.)
Línia 9: Línia 9:
 
Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes i llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. La manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan una egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix  o és trencat amb força.  
 
Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes i llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. La manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan una egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix  o és trencat amb força.  
  
Guerra, opressió, crisi, pobresa... El món està farcit de problemes provocats per elits egoistes cercant la seva felicitat al preu que sigui, el patiment de bilions de persones o de la biosfera sencera. Una catàstrofe humana i natural causada per una obsessiva i insaciable cursa d'acumulació de poder. Mentre aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la idea de felicitat per a tothom, molts altres els hi donem suport per por, per inèrcia, per ignorància o per manca d'alternatives.   
+
Guerra, opressió, crisi, pobresa... El món està farcit de problemes provocats per elits egoistes cercant la seva felicitat al preu que sigui, el patiment de bilions de persones o de la biosfera sencera. Una catàstrofe humana i natural causada per una obsessiva i insaciable cursa d'acumulació de poder.  
 +
 
 +
Mentre aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la idea de felicitat per a tothom, molts altres els hi donem suport per por, per inèrcia, per ignorància o per manca d'alternatives. Aquest suport a vegades es manifesta en un desig i un intent de participar en la cursa pel poder sobre les altres (a la família, a la feina, a la comunitat, a on ens deixin...). A vegades el suport és més aviat inconscient i exercit amb la nostra vida quotidiana, on cadascuna de les nostres passes rendeix tribut al manteniment i creixement del seu poder.   
  
 
La complexitat d'aquests problemes pot desbordar qualsevol persona, empenyent-la cap a la impotència i l'apatia. Els pocs que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïts o assimilats pel sistema contra el qual lluiten.  
 
La complexitat d'aquests problemes pot desbordar qualsevol persona, empenyent-la cap a la impotència i l'apatia. Els pocs que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïts o assimilats pel sistema contra el qual lluiten.  

Revisió del 15:36, 5 nov 2016

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 
Redacció en marxa. Benvingudes les idees!

L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en una aspiració comuna: felicitat per a tothom. Aquesta és la millor aspiració que ens podem plantejar com a civilització. La llibertat sense felicitat no és llibertat. El progrés sense felicitat no és progrés. La seguretat sense felicitat no és seguretat. Quina altra millor aspiració pot haver que la felicitat?

Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes i llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. La manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan una egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix o és trencat amb força.

Guerra, opressió, crisi, pobresa... El món està farcit de problemes provocats per elits egoistes cercant la seva felicitat al preu que sigui, el patiment de bilions de persones o de la biosfera sencera. Una catàstrofe humana i natural causada per una obsessiva i insaciable cursa d'acumulació de poder.

Mentre aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la idea de felicitat per a tothom, molts altres els hi donem suport per por, per inèrcia, per ignorància o per manca d'alternatives. Aquest suport a vegades es manifesta en un desig i un intent de participar en la cursa pel poder sobre les altres (a la família, a la feina, a la comunitat, a on ens deixin...). A vegades el suport és més aviat inconscient i exercit amb la nostra vida quotidiana, on cadascuna de les nostres passes rendeix tribut al manteniment i creixement del seu poder.

La complexitat d'aquests problemes pot desbordar qualsevol persona, empenyent-la cap a la impotència i l'apatia. Els pocs que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïts o assimilats pel sistema contra el qual lluiten.

Què fer? Tot canvi comença amb tu.

Felicitat per a tothom sembla una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia motivadora de canvis personals i socials. El primer pas és treballar en el nostre estat d'ànim i les nostres accions. Millorar-los no té res d'utòpic. En un camí llarg la primera passa és sempre la més difícil, i la següent és sempre a l'abast.

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat →