Diferència entre revisions de la pàgina «Felicitat per a tothom»

De Espiral
Salta a la navegació Salta a la cerca
(Futilitat de definir felicitat i tothom)
(Modificacions per a seguir la nomenclatura de gènere tradicional. Mantenir el mode femení per defecte arreu és complicat i a vegades confús.)
 
(47 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Inacabat}}
+
{{Navegar|anterior = Primera part|següent = Felicitat}}  
  
Les societats humanes estan farcides de problemes causats pels propis humans. Guerra, opressió, crisi, pobresa... La complexitat d'aquests problemes pot desbordar qualsevol persona, empenyent-la cap a la impotència o l'apatia. Els pocs que aconsegueixen plantar cara a les injustícies sovint són destruïts o assimilats pel sistema contra el qual lluiten.
+
Felicitat per a tothom és la millor aspiració que ens podem plantejar com a civilització. La llibertat sense felicitat no és llibertat. El progrés sense felicitat no és progrés. La seguretat sense felicitat no és seguretat. Quina altra millor aspiració pot haver que la felicitat? L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en aquesta aspiració comuna. Felicitat per a tothom!
  
Què fer? Tot canvi comença amb tu.
+
Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes o llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. En canvi, la manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan un egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix  o és trencat amb força.  
  
L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en una aspiració comuna: felicitat per a tothom. Aquesta és la millor aspiració que els humans ens podem plantejar.
+
Guerra, opressió, crisi, pobresa... Què fer? Les causes de tants problemes arreu són múltiples i complexes, però bona part d'elles apunten a elits egoistes que cerquen la seva felicitat al preu que sigui. Aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la felicitat per a tothom amb una dèria insaciable d'acumulació de poder. Perquè una minoria que ho té gairebé tot vol encara més, milers de milions de persones pateixen.  
  
Hom pot dir amb raó matemàtica que la felicitat per a tothom és una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia capaç de motivar canvis personals i socials. L'objectiu és caminar pas a pas cap a la felicitat per a tothom. Sense pressa, sense pausa. En un camí llarg, la primera passa és sempre la més difícil, i la següent passa és sempre a l'abast.  
+
El poder de les elits egoistes creix amb el suport explícit o tàcit que la majoria els atorguem per inèrcia, per ignorància, per por o per manca d'alternatives. La majoria afavorim les elits amb una vida quotidiana plena de contribucions al seu sistema: la nostra feina, els nostres diners, els nostres vots, el nostre temps, la nostra atenció.
  
Per a assolir la felicitat per a tothom, hi ha tants camins com caminants. Un cargol és ben diferent d'una galàxia, però ambdós comparteixen una geometria espiral evident. Persones ben diferents contribueixen a la felicitat per a tothom seguint els seus propis camins, diferents entre ells però compartint un principi espiral comú.  
+
D'aquesta majoria, una minoria nombrosa contribuïm al sistema opressor per propi interès, per a conquerir o protegir la nostra porció de poder allà on ens deixin: a la política, als negocis, a la feina, a l'escola, al carrer, amb les amistats, amb la família... Sovint aquestes opressions properes són impulsades per un egoisme equiparable al de les elits distants. Com més baixem en l'escala social, més probable és que els rols d'opressor i oprimit es barregin i retroalimentin. Moltes persones s'han convertit en opressores per inèrcia, per ignorància, per por, o per manca d'alternatives. Aquests opressors podem ser nosaltres mateixos, conscientment o inconscientment.
  
Hom pot dir amb raó filosòfica que "[[felicitat]]" i "[[tothom]]" són termes extremament complexos. Què és la felicitat? Fins a on arriba "tothom"? L'estratègia espiral és ben pragmàtica. Hi ha tants problemes immediats a resoldre que no cal embolicar-nos amb els més abstractes. Si l'objectiu és felicitat per a tothom, el que importa és reduir patiment i incrementar l'impacte. El punt de partença és el propi estat d'ànim.
+
Efectivament, les nostres pròpies accions poden causar patiment i, per tant, allunyar-nos de l'objectiu de la felicitat per a tothom. No només les nostres possibles accions opressores. El nostre estil de vida també ens fa responsables de problemes humans i ecològics que es podrien evitar. Quina participació tenim en l'egoisme conscient o inconscient que s'amaga rere el consumisme i l'individualisme? Els nostres petits actes quotidians multiplicats per milions poden posar en perill la sostenibilitat mediambiental que ha de mantenir la nostra descendència.
  
=== Enfoquem-nos en la infelicitat prevenible causada pels humans sobre els humans ===
+
El projecte de felicitat per a tothom requereix un canvi en les nostres vides quotidianes. Què fer? La quantitat i complexitat dels problemes pot ser desbordant. La meitat de la població mundial viu presonera de la pobresa i l'opressió violenta. Una cinquena part tenen un major marge de maniobra, però els indicadors de felicitat tampoc no progressen allà. Les poques iniciatives que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïdes o assimilades pel sistema contra el qual lluiten. No és estrany que la impotència i l'apatia creixin, però sempre hi ha alternatives. Qualsevol canvi comença amb tu.
  
Hi ha moltes causes d'infelicitat que escapen al nostre control, des de catàstrofes naturals a disfuncions cerebrals. Enfoquem-nos en les causes d'infelicitat causades pels humans sobre altres humans a consciència.
+
Felicitat per a tothom sembla una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia motivadora de canvis personals i socials. El primer pas és treballar en el nostre estat d'ànim i les nostres accions. Millorar-los no té res d'utòpic. En un camí llarg la primera passa és sempre la més difícil, i la següent és sempre a l'abast.  
  
=== Acció ===
+
{{Navegar|anterior = Primera part|següent = Felicitat}}
 
+
{{Vots}}
Enfoquem-nos en accions, accions que puguin ser dutes a terme per persones iniciant-se en els camins espirals i per aquells més avançats. Cadascú camina la seva espiral, en un moviment social. L'estratègia espiral és un mapa de ruta.
 
 
 
== Vetes i fils ==
 
 
 
La felicitat personal és una condició necessària per a assolit la felicitat per a tothom, i els camins que ens porten a una o altra són essencialment els mateixos.
 
 
 
També el millor objectiu personal? Buscar la felicitat per a tothom és una manera de trobar la felicitat personal. Com pot algú construir una vida feliç per a si mateixa?
 

Revisió de 20:55, 3 ago 2017

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 


Felicitat per a tothom és la millor aspiració que ens podem plantejar com a civilització. La llibertat sense felicitat no és llibertat. El progrés sense felicitat no és progrés. La seguretat sense felicitat no és seguretat. Quina altra millor aspiració pot haver que la felicitat? L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en aquesta aspiració comuna. Felicitat per a tothom!

Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes o llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. En canvi, la manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan un egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix o és trencat amb força.

Guerra, opressió, crisi, pobresa... Què fer? Les causes de tants problemes arreu són múltiples i complexes, però bona part d'elles apunten a elits egoistes que cerquen la seva felicitat al preu que sigui. Aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la felicitat per a tothom amb una dèria insaciable d'acumulació de poder. Perquè una minoria que ho té gairebé tot vol encara més, milers de milions de persones pateixen.

El poder de les elits egoistes creix amb el suport explícit o tàcit que la majoria els atorguem per inèrcia, per ignorància, per por o per manca d'alternatives. La majoria afavorim les elits amb una vida quotidiana plena de contribucions al seu sistema: la nostra feina, els nostres diners, els nostres vots, el nostre temps, la nostra atenció.

D'aquesta majoria, una minoria nombrosa contribuïm al sistema opressor per propi interès, per a conquerir o protegir la nostra porció de poder allà on ens deixin: a la política, als negocis, a la feina, a l'escola, al carrer, amb les amistats, amb la família... Sovint aquestes opressions properes són impulsades per un egoisme equiparable al de les elits distants. Com més baixem en l'escala social, més probable és que els rols d'opressor i oprimit es barregin i retroalimentin. Moltes persones s'han convertit en opressores per inèrcia, per ignorància, per por, o per manca d'alternatives. Aquests opressors podem ser nosaltres mateixos, conscientment o inconscientment.

Efectivament, les nostres pròpies accions poden causar patiment i, per tant, allunyar-nos de l'objectiu de la felicitat per a tothom. No només les nostres possibles accions opressores. El nostre estil de vida també ens fa responsables de problemes humans i ecològics que es podrien evitar. Quina participació tenim en l'egoisme conscient o inconscient que s'amaga rere el consumisme i l'individualisme? Els nostres petits actes quotidians multiplicats per milions poden posar en perill la sostenibilitat mediambiental que ha de mantenir la nostra descendència.

El projecte de felicitat per a tothom requereix un canvi en les nostres vides quotidianes. Què fer? La quantitat i complexitat dels problemes pot ser desbordant. La meitat de la població mundial viu presonera de la pobresa i l'opressió violenta. Una cinquena part tenen un major marge de maniobra, però els indicadors de felicitat tampoc no progressen allà. Les poques iniciatives que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïdes o assimilades pel sistema contra el qual lluiten. No és estrany que la impotència i l'apatia creixin, però sempre hi ha alternatives. Qualsevol canvi comença amb tu.

Felicitat per a tothom sembla una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia motivadora de canvis personals i socials. El primer pas és treballar en el nostre estat d'ànim i les nostres accions. Millorar-los no té res d'utòpic. En un camí llarg la primera passa és sempre la més difícil, i la següent és sempre a l'abast.

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 



0.00
(0 vots)