Obre el menú principal

Felicitat per a tothom

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 


Felicitat per a tothom és la millor aspiració que ens podem plantejar com a civilització. La llibertat sense felicitat no és llibertat. El progrés sense felicitat no és progrés. La seguretat sense felicitat no és seguretat. Quina altra millor aspiració pot haver que la felicitat? L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en aquesta aspiració comuna. Felicitat per a tothom!

Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes o llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. En canvi, la manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan un egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix o és trencat amb força.

Guerra, opressió, crisi, pobresa... Què fer? Les causes de tants problemes arreu són múltiples i complexes, però bona part d'elles apunten a elits egoistes que cerquen la seva felicitat al preu que sigui. Aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la felicitat per a tothom amb una dèria insaciable d'acumulació de poder. Perquè una minoria que ho té gairebé tot vol encara més, milers de milions de persones pateixen.

El poder de les elits egoistes creix amb el suport explícit o tàcit que la majoria els atorguem per inèrcia, per ignorància, per por o per manca d'alternatives. La majoria afavorim les elits amb una vida quotidiana plena de contribucions al seu sistema: la nostra feina, els nostres diners, els nostres vots, el nostre temps, la nostra atenció.

D'aquesta majoria, una minoria nombrosa contribuïm al sistema opressor per propi interès, per a conquerir o protegir la nostra porció de poder allà on ens deixin: a la política, als negocis, a la feina, a l'escola, al carrer, amb les amistats, amb la família... Sovint aquestes opressions properes són impulsades per un egoisme equiparable al de les elits distants. Com més baixem en l'escala social, més probable és que els rols d'opressor i oprimit es barregin i retroalimentin. Moltes persones s'han convertit en opressores per inèrcia, per ignorància, per por, o per manca d'alternatives. Aquests opressors podem ser nosaltres mateixos, conscientment o inconscientment.

Efectivament, les nostres pròpies accions poden causar patiment i, per tant, allunyar-nos de l'objectiu de la felicitat per a tothom. No només les nostres possibles accions opressores. El nostre estil de vida també ens fa responsables de problemes humans i ecològics que es podrien evitar. Quina participació tenim en l'egoisme conscient o inconscient que s'amaga rere el consumisme i l'individualisme? Els nostres petits actes quotidians multiplicats per milions poden posar en perill la sostenibilitat mediambiental que ha de mantenir la nostra descendència.

El projecte de felicitat per a tothom requereix un canvi en les nostres vides quotidianes. Què fer? La quantitat i complexitat dels problemes pot ser desbordant. La meitat de la població mundial viu presonera de la pobresa i l'opressió violenta. Una cinquena part tenen un major marge de maniobra, però els indicadors de felicitat tampoc no progressen allà. Les poques iniciatives que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïdes o assimilades pel sistema contra el qual lluiten. No és estrany que la impotència i l'apatia creixin, però sempre hi ha alternatives. Qualsevol canvi comença amb tu.

Felicitat per a tothom sembla una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia motivadora de canvis personals i socials. El primer pas és treballar en el nostre estat d'ànim i les nostres accions. Millorar-los no té res d'utòpic. En un camí llarg la primera passa és sempre la més difícil, i la següent és sempre a l'abast.

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 



0.00
(0 vots)