Felicitat per a tothom

De Espiral
La revisió el 22:26, 6 nov 2016 per Icaria36 (discussió | contribucions) (Còmplices actives o tàcites, paràgraf repassat però penso que li cal una altra llegida.)
Salta a la navegació Salta a la cerca
 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat → 
Redacció en marxa. Benvingudes les idees!

L'estratègia espiral és una eina per a col·laborar en una aspiració comuna: felicitat per a tothom. Aquesta és la millor aspiració que ens podem plantejar com a civilització. La llibertat sense felicitat no és llibertat. El progrés sense felicitat no és progrés. La seguretat sense felicitat no és seguretat. Quina altra millor aspiració pot haver que la felicitat?

Cercar la felicitat per a tothom és també una bona manera de cultivar la felicitat personal. Això ja ho sabràs si coneixes la sensació de treballar per a una bona causa, d'ajudar a persones properes o llunyanes, de rebre un agraïment sincer. L'altruisme genera felicitat fins i tot en els moments més difícils. La manca d'altruisme ens fa més vulnerables a la solitud i l'egoisme. Quan una egoista se sent feliç a costa del seu entorn, tard o d'hora el miratge s'esvaeix o és trencat amb força.

Guerra, opressió, crisi, pobresa... Tants problemes arreu! Les causes són múltiples i complexes, però bona part d'elles apunten a elits egoistes que cerquen la seva felicitat al preu que sigui. Aquesta minúscula porció de la humanitat ataca frontalment la felicitat per a tothom amb una dèria insaciable d'acumulació de poder. Perquè una minoria que ho té gairebé tot vol encara més, bilions de persones pateixen.

~~~~~~~~

Les elits egoistes són tan poderoses gràcies al suport explícit o tàcit que la majoria els donem per por, per inèrcia, per ignorància o per manca d'alternatives. Algunes suportem el sistema activament, cercant o imposant el poder sobre les altres a la família, la feina, la comunitat i allà on ens deixin. La majoria suportem les elits amb la nostra vida quotidiana, la nostra feina, els nostres diners, els nostres vots, el nostre temps, la nostra atenció. Seguir la corrent sota l'aparença de bones ciutadanes també atempta contra la felicitat per a tothom.

Tampoc podem responsabilitzar les elits poderoses de totes les catàstrofes evitables. El nostre estil de vida també ens fa responsables de problemes humans i ecològics que es podrien evitar. Nosaltres mateixes, amb les nostres dosis d'egoisme i inconsciència, esdevenim un obstacle per a la felicitat per a tothom. La sostenibilitat mediambiental que ens manté vius també corre perill.

La complexitat d'aquests problemes pot desbordar qualsevol persona, empenyent-la cap a la impotència o l'apatia. Les poques persones que aconsegueixen plantar cara a les injustícies són destruïdes o assimilades pel sistema contra el qual lluiten. Aquelles que intenten portar una vida correcta observen com sovint qualsevol pas crea un problema per a algú en algun lloc.

Què fer? Tot canvi comença amb tu.

Felicitat per a tothom sembla una utopia irrealitzable. No seria la primera utopia motivadora de canvis personals i socials. El primer pas és treballar en el nostre estat d'ànim i les nostres accions. Millorar-los no té res d'utòpic. En un camí llarg la primera passa és sempre la més difícil, i la següent és sempre a l'abast.

 ← Primera part L'estratègia espiral Felicitat →