Què fer?

De Espiral
Jump to navigation Jump to search
 ← Qualsevol canvi comença amb tu L'estratègia espiral [[]] → 
Recull de notes que algun dia serviran per a escriure aquest capítol (benvingudes les idees).


La democràcia capitalista ha fallat i s'ha de deixar enrere. Les reformes no serveixen, les protestes no basten. Necessitem la nostra pròpia agenda: El que és realment important és aconseguir felicitat per a tothom. Hem d'identificar les principals prioritats i adreçar-les amb accions individuals i mitjançant col·laboracions comunitàries:

  • la distribució de la riquesa
  • la distribució del poder
  • consum natural.

Què pots fer?[modifica]

Aquesta és una tasca que no es pot delegar. Tot canvi comença per un mateix. Els canvis personals porten a canvis socials quan un nombre suficient de persones arriben a un consens i col·laboren. Les corporacions i els estats obtenen el seu poder de les renúncies dels ciutadans i consumidors. Hem d'emprar el nostre poder polític cada dia. Hem de moure's lluny del que no ens agrada i donar suport a les alternatives que necessitem.

Confia en les accions[modifica]

En buscar companys, no es pot confiar en etiquetes i promeses. Hem de basar-nos en accions i camins en espiral. Diferents tàctiques són vàlides: Troians dins el sistema, resistència a la frontera, experiències i experiments des de baix, revoltes… Hi ha qui intenta alliberar-se del capitalisme com a decisió. N'hi ha que, senzillament, són desallotjats per no tenir diners o vot. Ajudant-nos un a l'altre és com arrela l'emancipació. N'hi ha que comencen amb passes petites, d'altres amb un canvi radical. El progrés real sempre és bo. I una acció, un canvi petit, val més que un milió de paraules.

L'estratègia espiral és una crida a l'acció. Enfoquem-nos en accions, accions que puguin ser dutes a terme per persones iniciant-se en els camins espirals i per aquells més avançats. Cadascú camina la seva espiral, en un moviment social. L'estratègia espiral és un mapa de ruta. El que importa és avançar, sense pressa, sense pausa.

Tampoc cal obsessionar-se amb fer passes perfectes o no fer-ne cap. Això només fa que desgastar aquelles persones que podrien avançar en direccions útils ara i aquí.

Repassar "Chequeo de la revolución y de su imaginario", a "Anarquismos a contratiempo", de Tomás Ibáñez.

Una de les idees seminals d'espiral era el circ mediàtic - polític - corporatiu, que imposa una agenda (des)informativa que ens distreu dels problemes realment importants. Recuperar la nostra agenda pròpia és crucial. No regalar la nostra atenció, sinó posar-la en els temes que ens importen més.

http://www.mugarikgabe.org/blog/2016/11/03/como-acabar-con-el-ttip-en-6-pasos/

http://www.xes.cat/ Xarxa d'economia solidària.

Enforteix els teus grups. Mantingues contacte regular amb familiars i amistats. Comparteix les teves idees amb els teus grups. Ofereix-los la teva ajuda.

Per exemple, escriu els noms de les persones que formen cadascun dels teus cercles i explica'ls-hi aquest exercici.

https://www.kiva.org/

Un grup és un cercle reduït de persones que comparteixen un fort vincle. Hi ha vincles definits per la família, l'amistat, les aficions, el treball, o una combinació d'aquests i altres factors. Cultivar els teus grups i ajudarlos és natural.

Els grups són vectors de canvi molt potents. Una idea que canviï les opinions d'un grup té el potencial d'escampar-se a altres grups i altres comunitats.

Una comunitat és un grup ampli de persones amb una identitat comuna, uns objectius comuns i un grau d'autonomia.

Algunes comunitats són territorials, com per exemple un poble o una ciutat. Altres comunitats són temàtiques, geogràficament disperses però unides per una meta.

Les persones construeixen comunitats. Les comunitats poden satisfer la majoria o la totalitat de necessitats vitals.

La majoria de comunitats depenen de productes, materials, eines i coneixements obtinguts gràcies a la feina de persones que no coneixem. Aquestes persones són les nostres fonts, i elles també formen grups i comunitats com les nostres, que depenen dels resultats d'aquesta cooperació remota.

Les institucions són endogàmiques i perpetuen una realitat específica al seu voltant. Donant suport a les mateixes institucions resulta en donar suport a la mateixa realitat. Donant suport a institucions diferents és una manera de construir realitats diferents.

 ← Qualsevol canvi comença amb tu L'estratègia espiral [[]] →